Correu electrònic Imprimeix PDF

 

 

Biografia de Estanislao Solsona Semente

 

his-01001bio

"A tothom li passa això de tenir la sensació que ha nascut massa tard, que s'ha perdut coses excitants, èpoques millors. Vaig néixer el 1984, precisament quan el meu pare començava a desbordar creativitat i a explotar-la seriosament i a fons en el món de la moda i dos anys després ja va tenir lloc la seva primera desfilada. Va ser com tot en aquella època: atrevit, lliure i caòtic; noies passejant-se per una franja verda que travessava el terra d'un pub, entre gent amb copes a la mà, lluint vestits d'impossibles formes geomètriques, inspirades en coses com les vestimentes d'Egipte (per a la posteritat restarà el titular "Los vestidos faraónicos que hace Estanislao en una masía de Bell-lloc", que va publicar un diari local en aquells dies). La qüestió és que tot allò em va agafar massa jove i, malgrat que els avis o tiets em portessin a tots els esdeveniments, em pregunto com hauria estat viure-ho tot amb la perspectiva d'algú de més edat, amb una mirada més àvida per aprendre o més coneixement per saber què s'estava fent i per quina raó. És igual, amb el pas dels anys m'he adonat de que vaig aprendre d'allò i molt. El fet de ser tant nen va afegir a tots aquests esdeveniments una percepció magnificadora i fascinant; veure les desfilades en vídeo després, durant anys i milers de vegades, era com veure la millor de les pel•lícules, i els vestits i les models eren per a mi tant icòniques com Madonna o les noies de The B-52's. Tot em semblava admirable: els vestits, els seus colors, la poca traça de les models (em produïa un curiós fenomen tipus fan; veure-les en persona, després de contemplar-les tant per la televisió, em feia vergonya)... I la música, que era també molt important: els seus dissenys van començar amb línees rectes i el postpunk, i, de mica en mica, el seu neguit artístic impregnà les seves creacions amb l'estil d'una alta costura que mesura el detall, i les seves col•leccions es van veure inspirades en conceptes com l'època medieval o la dècada dels anys cinquanta, experiments postmoderns que li permetien investigar sense perdre la frescor". 

(Estanis Jr. - fill d' Estanislao)

 

Estanislao Solsona Sementé va néixer el 18 de setembre de 1964 a Torregrossa, un petit poble de la província de Lleida. Va venir al món en el si de una família de creences eclèctiques i dedicacions variades. El seu pare era propietari de diversos negocis de cabaret i sales de festes. Quan Estanislao encara era petit es van traslladar a viure a Bell-lloc d'Urgell, on el seu pare tenia la major part dels seus negocis. Las Vegas era un gran casalot a peu de carretera que feia les funcions de sala de festes a les nits i de restaurant de casaments, banquets i comunions durant els caps de setmana. Tota la família vivia al pis de dalt. Estanislao era el menor de tres germans (Asun, una hippy aleshores; i Ramonet, un Bob Dylan particular) en ple descobriment de l'hedonisme dels setanta, en un moment en què la família era considerada gairebé una descarada anomalia entre els grupets de dones del poble. D'aquests antecedents, dels excessos dels espectacles del Las Vegas –interpretats per transformistes, transvestits i alegres noies de cabaret- i de tafanejar en aquells camerinos plens de vestits amb plomes i lluentons, va treure Estanislao aquesta primera espurna de fascinació pel vestuari.

 

his-01002bio

 

"M'agradava entrar als camerinos de les artistes i veure de prop aquells atrotinats vestits de plomes, lluentons i cristalls d'estràs que a la nit, a l'escenari, apareixien magnífics. Imaginava les hores d'espectacle que haurien hagut de suportar i a quantes persones haurien fet somniar."

 

 

Aleshores va començar a explotar aquesta recent descoberta curiositat pel fet creatiu, que va aprendre a cultivar amb els amics hippies dels seus germans. Immediatament abans de complir els divuits anys es va escapar amb la Montse –que era, alhora, la seva musa i model i que es convertiria al cap de poc temps en la seva esposa– i junts van anar a Bilbao, on van descobrir tota aquesta estètica punk que els va causar un gran impacte i que resulta fonamental per entendre els principis d'Estanislao.

 

his-01003bio

"A les tendes no podíem trobar la roba que volíem portar, així que vaig començar a comprar retalls als mercats i els cosia amb una antiga Singer de pedal que hi havia a casa. Eren simples rectangles de teixit en els què retallava obertures per al cap i els braços. Quan una peça cridava la meva atenció, l'analitzava per esbrinar com havia estat construïda per reproduir-la després segons el meu desig. Recordo l'excitació i la urgència per acabar els vestits que la Montse lluiria de nit en alguna festa."

 

És a partir d'aleshores quan s'atreveix a donar forma a les peces que no podia trobar en les botigues de roba. Sempre mogut per aquesta vocació autodidacta, va anar obrint progressivament el radi d'actuació experimentant amb la confecció de vestits per als seus amics. Sempre ha dit que la seva intenció, des d'un bon principi, va ser que el seu entorn anés vestit de manera divertida i festiva. Amb només vint anys, en plena explosió artística i de color dels vuitanta i gairebé de forma espontània, Estanislao havia donat forma a la seva primera col•lecció de primavera/estiu per a dona.

Les creacions d'Estanislao van cridar ràpidament l'atenció a Lleida i els seus vestits es van començar a posar a la venda en diferents punts de la ciutat, mentre ell va seguir treballant en nous dissenys, encara a partir de retalls de roba que comprava als mercats i que cosia de nit, traient-se hores de son. En la seva primera col•lecció de tardor/hivern d'aquell mateix any 1986 ja es podien apreciar en el seu estil tocs indiscutibles de refinament en els colls de les bruses, en el patró de les jaquetes i en les gorres que les acompanyaven. Fins i tot des d'aquesta primera etapa, les col•leccions d'Estanislao destaquen per l'acoloriment i per la sensualitat, sòbria en els vestits de carrer i més arriscada en els de festa.

his-01004bio

 

 

"M'agradava tenir cura fins a l'últim detall, perfumàvem les caixes porta-vestits amb les quals enviàvem les comandes a les tendes. Alguna vegada m'havien dit en rebre la col•lecció, que els agradava obrir les caixes perquè era com obrir les cartes d'un amant."

 

La necessitat de créixer creativament el va dur a assumir nous reptes el 1987, presentant per primera vegada una col•lecció de roba per a home i dona. Si en els dissenys femenins podem veure com el treball és cada vegada més elaborat –peces d'inspiració romàntica i vestits transformables-, la seva primera incursió en la moda per a home veu reduïdes les peces a la mínima expressió: colls de formes geomètriques i forma recta, vestits jaqueta entallats i pantalons de cintura alta, que posen de manifest que la seva percepció del cos masculí és, certament, diferent d'allò que es portava en aquell moment.

Les següents col•leccions postren la seva ambició per resoldre peces cada vegada més detallistes i que prenen la seva inspiració de la sofisticació de l'època romàntica, de l'època medieval i barroca, i de la moda dels anys quaranta i cinquanta. És aleshores quan la Biennal de Barcelona el selecciona entre els millors creadors europeus de menys de trenta anys. En aquest moment presenta les seves creacions per a la primavera/estiu de 1990 en el Pavelló Italià de Montjuïc. La seva roba ja es podia trobar en diversos punts del país.

Si bé és cert que sempre havia estat característic de la marca, és a principis de la dècada dels noranta quan Estanislao potencia el disseny de la roba feta a mida a gust de cada persona, inaugurant a Lleida el seu Taller de Moda Alternativa/Costura Diversa. Aquests models realitzats per als clients, únics i marcats per la personalitat de cadascú, donen lloc a la seva pròpia passarel•la: la Desfilada de Sant Narcís el 1993 i 1994. Es tractava d'una mostra anual d'aquestes desenes d'idees, on el mateix client era convidat a desfilar amb la peça que havia encarregat, fent de la passarel•la un lloc en el què qualsevol podia tenir estil, el seu estil. La seva col•lecció El Toro y el Mar –amb una polèmica iconografia que ironitza i descontextualitza la silueta del toro d'Osborne- significa la seva tornada, sense estar-se de res, al món del prêt-à-porter el 1996, quan és seleccionat per presentar-la en l'apartat de Nous Dissenyadors del Saló Gaudí de Barcelona. L'original i enginyosa iniciativa d'utilitzar aquesta icona tradicional d'Osborne, present durant tants anys en totes les carreteres, va ser sens dubte un encert que va desbordar el seu propi autor.

his-01005bio

 

"Mai hagués imaginat que la col•lecció "El toro y el mar" tindria tanta repercussió, de sobte tothom volia tenir una de les meves peces, personatges públics i famosos apareixien a la televisió i a les revistes vestits d'Estanislao, i érem presents en tots els mitjans de comunicació."

 

 

El reconeixement mediàtic l'ajuda a fer-se un lloc entre els dissenyadors més coneguts a nivell estatal, com ho demostra el seu retorn, l'any següent, al Saló Gaudí per presentar les seves propostes de tardor/hivern. Alhora, no deixa de treballar en altres projectes: la seva primera incursió en el disseny de roba per a la llar –la celebrada col•lecció de coixins Tan Gram inspirada en un joc oriental de trencaclosques. Elabora vestuari per a obres de teatre de la companyia Teatredetext com Hamlet o Eduard II; per a escenificacions com FGL (Oídos de Lorca), d'Increpación Danza.

his-01006bio

 

 

"Fer el vestuari per a vàries companyies de teatre i dansa em va donar l'oportunitat de colar-me de nou en els camerinos dels artistes, de viure el nerviosisme de les estrenes i de compartir amb ells la seva emoció."

 

 

D'altra banda s'encarrega de la imatge tèxtil de vàries empreses, entre elles Osborne i el Patronat de Turisme de Lleida. El 1997 crea el Premi Estanislao dins del Concurs Nacional de Vestits de Paper que es celebra a Mollerussa des de 1963, i que s'atorga als dissenyadors novells que han sabut innovar creativament en l'apartat de Moda Actual.

Els encàrrecs per part de les clientes habituals del taller d'Estanislao per tal que ell les vestís el dia del seu casament obren una nova etapa per al dissenyador. Acaba embarcant-se en l'aventura de crear la seva primera col•lecció de vestits de núvia que presenta al Teatre Nacional de Catalunya el març de 1999. Amb el nom de Núvies d'Alçada, els vestits d'Estanislao il•lustraven un concepte atípic per complet en el panorama de la moda per a núvies d'aquells moments: de confecció artesana, detalls minimalistes en forma de brodats de fil amb petites esquitxades de color, inspiració en la natura i en el món dels somnis i de les fades. Anteposa la comoditat i l'elegància per la via de la senzillesa i la supressió de tot element que fes aparèixer a la núvia massa pomposa.

his-01007bio

 

"La idea era fer dues o tres mostres de vestits de núvia per tal que les meves clientes poguessin tenir una idea de com podria ser el seu vestit. Tots els de l'equip ens vam entusiasmar tant amb el resultat que vam continuar fent més mostres i gairebé sense adonar-me'n, teníem la que seria la primera col•lecció de vestits de núvia."

 

 

L'èxit que assoleix la seva consolidada fórmula fa que el dissenyador es decideixi a donar un dels salts més importants de la seva carrera. Aixa doncs inaugura el seu estudi showroom Estanislao Núvies a Barcelona el 2004, dedicant-se de manera temporal exclusivament a les núvies. El final de la dècada aporta nous canvis a la marca que, a més de produir les seves col•leccions de núvia, incorpora de nou la col•lecció de vestits de festa i nit a mida, estrenant nova imatge i nou logo per convertir-se en Estanislao Costura.

bio-estan-fiesta2

 

"Ha estat molt gratificant fer les darreres col·leccions de festa i nit amb una renovada visió i amb més experiència"

 

 

 

 

 

Inspirat en saber fer dels tallers de costura dels anys 40 i 50, presenta "Esplendor geomètric" les noves col•leccions de festa i núvia marquen un canvi notable en la direcció del dissenyador que explora siluetes amb més volum i moviment però amb el seu estil fidel a la sastreria.

El 2011 Estanislao celebra 25 anys en el món de la costura i dóna especialmet les gràcies a cadascuna de les dones a les quals ha vestit i que han confiat en el seu talent.

You are here: